EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La progressiva recuperació per a la gestió pública dels diferents serveis sanitaris és una de les principals línies d’acció del govern de la Generalitat Valenciana des de l’any 2015. Així es va plasmar a l’acord de govern del Botànic de 2015, al seu punt 3b “Recuperació del sistema sanitari públic. Auditoria de les concessions administratives i estudi de les vies adequades que en permetrien la reversió completa.” 

Aquesta recuperació del sistema sanitari públic es basa en l’aposta per prioritzar la qualitat de l’atenció a la ciutadania, el control públic i la transparència dels serveis sanitaris i dels recursos públics, front a una gestió privada que ha de rendir comptes a grups inversors i, per definició, ha de buscar maximitzar la generació d’un benefici empresarial que pot resultar incompatible amb tot l’anterior, i que, d’acord amb els diferents estudis comparatius realitzats a l’efecte, té com a resultat una pitjor atenció al pacient.    

Les vies per a la reversió de concessions sanitàries impulsades al Pacte del Botànic es van especificar tant en matèria legislativa com a nivell d’objectius en la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. A nivell legislatiu, es van plasmar en la modificació de la Llei de Salut de la Comunitat Valenciana. La Llei 8/2018, de 20 d’abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana, concreta diversos aspectes sobre la gestió de serveis sanitaris. Al seu article únic, punt cinqué, s’especifica la preferència per la gestió directa de forma preferent en els serveis sanitaris. Al seu punt dotzé, s’incorpora també un quart apartat a l’article 7 que especifica quina és la fórmula determinada per al personal laboral adscrit a un servei de gestió privada que finalitze el seu contracte i passe a gestió pública directa, concretant d’aquesta manera les vies per a la reversió de concessions sanitàries.     

Per altra banda, a nivell d’objectius, el IV Pla de Salut de la Comunitat Valenciana 2016-2020, conté al seu objectiu 1.3.3. la ‘progressiva reversió de les concessions i la seua integració en el sistema sanitari públic’.           

En 2019, amb l’acord del Botànic 2, es va plasmar de nou, en l’eix 3 punt 22, l’aposta per a “continuar treballant per la recuperació dels serveis públics privatitzats una vegada finalitzada la concessió”.       

D’acord amb aquests objectius i full de ruta marcats des de l’any 2015 i desenvolupat al llarg de la legislatura, en abril de 2017, i d’acord amb les clàusules 5 i 23 del respectiu contracte, la Generalitat va comunicar a l’empresa concessionària del departament de La Ribera el pla per a a la finalització de la seua concessió sanitària, per tal de recepcionar de l’hospital, centres de salut i equipaments, així com del personal, per a la seua gestió directa. Un any més tard, l’1 d’abril de 2018, el departament de salut es va recuperar a la gestió pública directa, sent el primer cas en tot l’Estat de recuperació d’un departament sanitari privatitzat.   
Així doncs, d’acord amb la irrupció de la pandèmia de la COVID-19 s’ha evidenciat la necessitat de millorar l’atenció sanitària, pel que fa al personal, al model d’atenció, i a la necessitat d’apostar per una sanitat que prioritze la prevenció i l’atenció primària. Però la pandèmia també ha fet palès que els models de gestió sanitària públics han respost millor al virus, i són més transparents i garantistes pel que fa a l’atenció sanitària.       

En aquest sentit, l’Acord de Reconstrucció Sanitària, Social i Econòmica per la pandèmia de la COVID-19, aprovat en Les Corts Valencianes el passat mes d’agost, especifica al seu punt 3. ÀMBIT DE LA SANITAT I SALUT PÚBLIQUES: MODEL DE GESTIÓ I SISTEMA SANITARI, el següent punt d’acord: Recuperar la gestió pública de serveis sanitaris (ressonàncies magnètiques, diàlisi…) i departaments, sota les condicions de seguretat jurídica, viabilitat organitzativa i qualitat del servei, tant per a la ciutadania com pels treballadors i les treballadores de les concessions.      

Per tant, complir l’acord amb els objectius vigents al Pacte del Botànic 2 referents a la recuperació de serveis públics privatitzats; l’acord amb els objectius del IV Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, l’acord amb el que estableix la Llei 8/2018, de 20 d’abril, de modificació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana respecte al model de gestió pública directa i la transició de personal i l’acord amb allò establert a l’Acord de Reconstrucció de Les Corts Valencianes, significarà, quan finalitze la concessió, revertir a lo públic la gestió sanitari de l’hospital de Manises juntament amb els centres associats.       

Tanmateix, en juny de 2020, este mateix ple aprovava una moció per este grup que defensava el reconeixement de la fibromiàlgia com a una síndrome crònica caracteritzada pel dolor generalitzat que, en alguns casos, pot arribar a ser invalidant i representa un problema important de salut per la seua elevada prevalença i morbiditat.      

Es tracta d’una síndrome complexa, d’etiologia desconeguda, evolució variable i que amb freqüència va associat a altres patologies per a les quals no existeixen criteris comuns sobre el diagnòstic i tractament per al conjunt del Sistema Nacional de Salut (SNS). Aquesta realitat constatada està originant diferències en l’abordatge d’aquests pacients.    

Atenent a l’anunci realitzat per la Generalitat Valenciana sobre l’inici de la licitació per a les obres d’ampliació i reforma de l’antic Hospital Militar, per un import de 33 milions d’euros, la reforma i ampliació haurà de permetre serveis sanitaris que milloraran les prestacions matèria de malalties cròniques com esta.      

Per altra banda, des de fa ja més de 9 mesos, en el departament de salud de Manises a donde pertenece Mislata,  la figura del Comissionat, està sense nomenar per la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, des de la jubilació de l’anterior responsable. D’ahí que, aquest departament s’ha quedat sense la coordinació tan necessària amb les problemàtiques que d’ella se’n deriven.         

Esta figura és, per tant, de vital importància ja que és qui actua com a enllaç, interlocutor i control entre la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i la direcció de l’Hospital de Manises i centres dependientes como son los ambulatorios, que recordem son de gestió privada i que s’encarrega de gestionar i organitzar al personal sanitari que atenen a més de 195.000 persones dels 14 municipis adscrits al departament de salut de Manises, com són Macastre, Loriguilla, Alborache, Buñol, Manises, Yàtova, Cheste, Chiva, Quart de Poblet, Godelleta, Turís, Riba-roja de Túria, Aldaia i Mislata.         

A més el comissionat, s’ocupa d’atenció al pacient, controla, accepta i denega les propostes d’ingrés programat de les persones malaltes no pertanyents a la població de referència, rep els suggeriments, queixes i reclamacions dels pacients, vigila el compliment de les clàusules d’explotació, aportant solucions a problemes operatius, entre moltes altres funcions, amb l’objectiu de controlar i verificar la qualitat dels serveis de la concessió.

Per tant, situacions com les reiterades queixes de la ciutadania de Mislata sobre el col·lapse i la falta d’atenció telefònica que hem viscut en els moments més durs de la pandèmia o la petició perquè es recuperara l’atenció presencial o l’ampliació de la plantilla de personal sanitari i administratiu, entre d’altres, com per exemple l’intent de supressió de les consultes externes dels serveis sanitaris d’especialitats en l’antic Hospital Militar de Mislata durant els mesos de juliol i agost.    

Per tant i mentres la gestió siga privada, la persona comissionada és vital per tal de garantir els drets sanitaris de la ciutadania de Mislata.       


Per totes les qüestions plantejades en matèria sanitària i per a l’ampliació de drets i garantir atencions, des del Grup Municipal de Compromís per Mislata es proposa l’adopció dels següents acords:        


PROPOSTA D’ACORDS:



PRIMER.- L’Ajuntament de Mislata insta a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública a treballar, com ho està fent en altres departaments sanitaris del País, per a recuperar la gestió sanitària pública de l’Hospital de Manises amb totes les infraestructures que d’ella se’n deriven com el centre d’especialitats de Mislata de l’antic Hospital Militar.   

SEGON.- L’Ajuntament de Mislata insta a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública a realitzar les gestions necessàries per a garantir de manera permanent l’atenció del centre d’especialitats de Mislata sense haver de patir nous intents d’eliminació durant els períodes estivals.           

TERCER.-
L’Ajuntament de Mislata realitzarà una petició urgent i immediata a  Ana Barceló Chico, com a consellera de Sanitat Universal i Salut Pública de la CV, perquè anomene de manera constrenyent, a la persona responsable del comissionat de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, del Departament de Salut de Manises, donat que es troba vacant la plaça des del passat octubre de 2020.           

QUART.- L’Ajuntament de Mislata instarà a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública al compliment de l’acord de la Moció de 18 de juny de 2020 que implicava, entre d’altres, el desenvolupament de les actuacions necessàries per a millorar el diagnòstic i el tractament de la fibromiàlgia, com també de la resta de patologies que es puguen englobar dins de la síndrome de sensibilitat central, des d’un punt de vista multidisciplinari, creant per tant, la Unitat de Fibromiàlgia, aprofitant l’anunci de l’inici de la licitació per a la reforma de l’hospital que suposarà obres per a l’ampliació i reforma .

QUINT.- L’Ajuntament de Mislata informarà del contingut d’aquesta moció al teixit associatiu de Mislata i donarà publicitat de la mateixa a través de les xarxes socials i mitjans propis de comunicació del consistori.


Mislata, a 14 de juliol del 2021

Signat: Javier Gil i Marín           
Portaveu de Compromís per Mislata