Javier Gil i Marín regidor i portaveu de Compromís per Mislata:

“Senyor regidor, la necessitat de l’oci nocturn ja estava coberta amb “Mislata On” però tenien idees pròpies i vosaltres no podíeu tindre el control total de l’activitat i açò no vos agrada gens. Senyor Arenas, no pot traure pit ara amb una nota de premsa i amagar-se en el Ple sense ser capaç de donar resposta a les preguntes de l’oposició, l’associació afectada i la ciutadania en general per les seues decisions.

Apostar per l’oci nocturn alternatiu, com diu Arenas que han fet ara, no és furtar la idea d’una associació; entrebancar la feina dels joves mislaters, no concedint espais públics per a desenvolupar les seues activitats; desarticular el teixit associatiu; “alternatiu” no és analitzar l’èxit d’una activitat exclusivament pel nombre d’assistents ni molt menys incrementar el cost econòmic com a eix fonamental. El regidor de joventut no pot organitzar una mega festa i deixar les instal·lacions municipals fetes una porquera.

L’oci alternatiu és anar molt més enllà, és un oci responsable i respectuós amb la societat, el medi ambient i l’entorn. Apostar per l’oci nocturn alternatiu és donar veu als joves; empoderar-los; fer-los costat amb les seues propostes, acompanyar-los sense caure amb el dirigisme des de dalt, amb el control per part de l’administració; és donar-los els instruments necessaris perquè puguen desenvolupar les seues idees, perquè puguen créixer; és aconseguir activitats d’oci allunyant-se del mercantilisme, de l'”amb diners torrons”; “alternatiu” és que l’administració pública deixe pas a l’autoorganització.

Avaluar el projecte de Mislata 22.02 requereix molt més que una anàlisi tan simplista com el que ha fet el senyor Arenas. Ser capaç d’anticipar-se als impactes a llarg termini és el més important, quins efectes tindrà per al teixit associatiu. I pel que pareix, l’oci alternatiu del qual gaudia Mislata està condemnat a convertir-se en oci dirigit per l’administració, sense participació i basat en criteris econòmics abandonant per complet el significat d’alternatiu”.

Carta abierta

Javier Gil y Marín regidor y portavoz de Compromís per Mislata:

“Señor regidor, la necesidad del ocio nocturno ya estaba cubierta con “Mislata ON” pero tenían ideas propias y vosotros no podíais tener el control total de la actividad y esto no os gusta nada. Señor Arenas, no puede sacar pecho ahora con una nota de prensa y esconderse en el Pleno sin ser capaz de dar respuesta a las preguntas de la oposición, la asociación afectada y la ciudadanía en general por sus decisiones.

Apostar por el ocio nocturno alternativo, como dice Arenas que han hecho ahora, no es robar la idea de una asociación; dificultar el trabajo de los jóvenes mislateros, no concediendo espacios públicos para desarrollar sus actividades; desarticular el tejido asociativo; “alternativo” no es analizar el éxito de una actividad exclusivamente por el número de asistentes ni mucho menos incrementar el coste económico como eje fundamental. El regidor de juventud no puede organizar una mega fiesta y dejar las instal•lacions municipales hechas una porquera.

El ocio alternativo es ir mucho más allá, es un ocio responsable y respetuoso con la sociedad, el medio ambiente y el entorno. Apostar por el ocio nocturno alternativo es dar voz a los jóvenes; empoderarlos; apoyarlos con sus propuestas, acompañarlos sin caer en el dirigisme desde arriba, en el control por parte de la administración; es darles los instrumentos necesarios para que puedan desarrollar sus ideas, para que puedan crecer; es conseguir actividades de ocio alejándose del mercantilismo, del “amb diners torrons”; “alternativo” es que la administración pública deje paso a la autoorganización.

Evaluar el proyecto de Mislata 22.02 requiere mucho más que un análisis tan simplista como el que ha hecho el señor Arenas. Ser capaz de anticiparse a los impactos a largo plazo es lo más importante, qué efectos tendrá en el tejido asociativo. Y por lo que parece, el ocio alternativo del cual disfrutaba Mislata está condenado a convertirse en ocio dirigido por la administración, sin participación y basado en criterios económicos abandonando por completo el significado de alternativo”.