EXPOSICIÓ DE MOTIUS

En juny de 2016, la Unió Europea i sis països de la Comunitat per el Desenvolupament de l’Àfrica Meridional (SADC) signaren l’Acord d’Associació Econòmica (AAE). Concretament, la UE amb Botswana, Lesotho, Moçambic, Namíbia, Sudàfrica i Esuatini. Baix este nou acord, les mercaderies d’aquests països gaudeixen en general de zero aranzels i zero quotes o contingents per entrar a la UE. Sudàfrica rep aquest tracte en el 96% de les seues exportacions a la UE. En el cas de la importació de cítrics de Sudàfrica a la UE, a mode d’exemple les clementines tenen aranzel zero i el desmantellament aranzelari en taronja a 2021 es troba de la següent manera: 0% d’aranzels per al període entre l’1 de juny al 15 d’octubre, 7,2% del 16 d’octubre al 30 de novembre, i 16% en el mes de desembre.

Des de Compromís hem demanat a la Comissió Europea un estudi de les repercussions econòmiques desfavorables per a l’agricultura europea en implementació d’aquest Acord, perquè la citricultura valenciana està amenaçada per les importacions de Sud-àfrica i la seua competència deslleial que destrossa el mercat i la producció. El creixement de les importacions extracomunitàries, fins a representar el 30% del total del mercat total citrícola europeu, el lidera Sud-àfrica amb 783.040 tones importades en la darrera campanya, un 33% més que la mitjana dels darrers cinc anys. Tot això es suma a la pròpia crisi del sector agrari valencià, espanyol i europeu, que està sofrint una escalada històrica dels costos de producció sumada a la crisi de preus en origen pels abusos comercials de determinades cadenes de distribució.

A banda de la crisi econòmica del sector citrícola, agreujada per l’Acord amb Sudàfrica, és molt important destacar les implicacions que té aquest acord sobre el medi ambient i la salut vegetal i humana.

En primer lloc, l’estratègia europea «De la Granja a la Taula» té com a principal objectiu contribuir a la neutralitat climàtica d’ací al 2050, amb l’evolució del sistema alimentari cap a un model sostenible. És una contradicció en sí mateix l’importació de grans quantitats de cítrics procedents de Sudàfrica via transport marítim, quan el transport d’una sola taronja de Sudàfrica a la UE suposa l’emissió de 13 g de CO₂ a l’atmosfera, i es vol arribar a la neutralitat climàtica amb la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. A més, l’incentiu a la importació de cítrics procedents de tercers països minvament el consum local i de proximitat.

Tot això es suma a l’evidència científica fitosanitària de que Sudàfrica no està lliure de determinades plagues quarantenàries prioritàries, com la gravíssima plaga Thaumatotibia leucotreta (Meyrick), comunament denominada “falsa polilla”. L’entrada de plagues com la “falsa polilla” via les importacions de tercers països, com és el cas de Sud-àfrica, suposa la major amenaça actualment a la citricultura valenciana. El fet d’importar productes vegetals de països extracomunitaris en els que està present aquest insecte suposa un greu risc fitosanitari per a l’agricultura i el medi ambient comunitaris, que pot provocar greus pèrdues econòmiques i danys ambientals a la sanitat vegetal.

En l’àmbit de les seues competències i en defensa del sector citrícola valencià, la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica està encapçalant en l’àmbit estatal una campanya de lobby adreçada tant al Govern estatal com a la Comissió Europea, així com a la resta de CCAAs, eurodiputades i eurodiputats i agents de diferents sectors que poden influir i pressionar en matèria normativa a escala europea, i que consta de diferents reivindicacions, entre les quals destaca l’exigència de les mateixes regles del joc als productes importats per tercers països a la UE, la reciprocitat, en raó de la protecció de la sanitat vegetal i salut dels consumidors, amb l’aplicació del tractament en fred als productes importats, de la mateixa manera que s’apliquen als productes europeus que s’exporten a tercers països. En aquest sentit, la proposta de modificació del reglament d’execució per fer obligatori el

tractament en fred com a requisit en la importació de productes vegetals ha sigut acollida pel Ministeri d’Agricultura i vista amb bons ulls per part de la Comissió Europea.

A més, des de Conselleria també s’ha insistit en la necessitat del fet que Brussel·les declare els nostres cítrics com “producte sensible” per corregir els actuals desequilibris comercials i reconéixer la singularitat d’un producte d’excel·lència. Totes les reivindicacions estan sent canalitzades a través del Front Citrícola valencià, que va ser constituït per part de la Conselleria junt amb les entitats més representatives del sector per defensar la citricultura valenciana davant totes les institucions implicades.

A l’octubre del 2022 es compleix el termini de cinc anys que permet la revisió dels Tractats signats amb tercers països, com és el cas de Sud-àfrica, i la Comissió Europea pot presentar les propostes de modificació del Tractat en el cas que s’haja demostrat perjudicial per als Estats membres o que no s’hagen complit els paràmetres establits.

Es fa necessària, per tant, l’exigència que els agricultors valencians i els productors de tercers països tinguen les mateixes regles del joc en matèria de sanitat vegetal i salut dels consumidors. Estem en un moment crucial en el qual s’han de debatre i revisar, i hi ha una oportunitat que les demandes que fem des del sector citrícola valencià s’incloguen en les revisions que la Unió Europea fa dels acords amb tercers països i les condicions en les quals competim amb aquestes importacions.

Per tot l’anteriorment exposat, es proposa l’adopció dels següents:

ACORDS

PRIMER.- L’Ajuntament de Mislata insta al Govern d’Espanya a defensar davant la Comissió Europea la revisió de l’acord comercial amb Sudàfrica, en especial atenció i protecció als cítrics valencians.

SEGON.- L’Ajuntament de Mislata dona suport a les reivindicacions de la Conselleria d’Agricultura i insta al Govern d’Espanya a defensar davant la Comissió Europea la declaració dels cítrics valencians com a “producte sensible”, així com fer-ho extensible a altres convenis com el d’Egipte i Turquia.

TERCER.- L’Ajuntament de Mislata dona suport la Conselleria d’Agricultura i insta al Govern d’Espanya a reclamar davant la Comissió Europea l’establiment del tractament en fred per als productes cítrics que importe la UE de països tercers.

QUART.- L’Ajuntament de Mislata dona suport a l’acció del Front citrícola valencià davant les diferents institucions en defensa del sector citrícola valencià.

QUINT.- Remetre aquests acords al Ministeri d’Agricultura, a la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència climàtica i Transició Ecològica i als grups parlamentaris de les Corts Valencianes.

SISÉ.- Traslladar al teixit associatiu de Mislata els acords d’aquesta moció i donar difusió del contingut de la mateixa a través dels mitjans propis de comunicació de l’Ajuntament.

En  Mislata , a 17 de gener del 2022.

Signat: Javier Gil i Marín Portaveu i regidor de Compromís per Mislata