EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Al llarg de la història i per tot el planeta, les persones sordes han desenvolupat de manera natural les llengües de signes; una resposta creativa a una limitació sensorial com és la sordesa. Això ha donat lloc a l’emergència d’uns valors culturals i lingüístics creats entorn de la llengua de signes de cada país. Les llengües de signes són per tant, el resultat del procés de mútua interacció entre biologia i cultura en l’ésser humà i constitueixen un gran exponent de la seua capacitat creativa i d’adaptació.

Com a llengües naturals donen resposta a la necessitat de comunicar-se i interactuar amb l’entorn, ajuden a estructurar el pensament i encarnen la història, les visions del món i les emocions dels seus usuaris i usuàries

Tenint en compte les dades, actualment en el món existeixen 72 milions de persones sordes. A Europa un 0,15% de la població utilitza la llengua de signes segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i a Espanya segons les dades recollides per l’enquesta de l’Institut Nacional d’Estadística en el seu estudi “EDAT 2008”, hi ha més d’un milió persones sordes i amb alguna mena de diversitat funcional auditiva, aproximadament un 2,3% de la població total.

L’1 d’abril de 2003, el Consell d’Europa va instar els seus estats membres al reconeixement oficial de les llengües de signes com a principal via d’integració social per al col•lectiu europeu de persones sordes.

Diversos són els països europeus que ja han reconegut les seues respectives llengües de signes com és l’exemple de Finlàndia, Dinamarca, Suècia, el Regne Unit, Irlanda del Nord, Alemanya, Portugal, i Espanya, on la gran reivindicació de la Confederació Estatal de Persones Sordes (C.N.S.E) va obtindre els seus fruits en 2007 amb l’aprovació de la Llei 27/2007, de 23 d’octubre, on es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb diversitat funcional auditiva i sordcegues. A més recullen el paper que juguen les polítiques inclusives i les institucions en la promoció de l’aprenentatge i coneixement de les llengües de signes com a garantir el seu lliure ús en tots els àmbits de la vida.

A nivell autonòmic, la llengua de signes, cobra cada dia major presència i protagonisme, així ho recull l’article 13.4 del nostre Estatut d’Autonomia en el qual la Generalitat Valenciana que garanteix l’ús de la llengua de signes pròpia de les persones sordes, que haurà de ser objecte d’ensenyament, protecció i respecte.

D’altra banda i ja en l’àmbit local, el Reglament Orgànic Municipal (ROM) en el seu article 3, reconeix la Llengua de Signes com a vehicle de comunicació i cultura de les persones sordes i el dret d’aquestes a dirigir-se a l’Administració municipal en aquesta llengua, a més exposa que en la mesura que siga possible, garantirà aquest dret mitjançant l’assistència d’intèrpret.

Tenint en compte tot l’anterior i d’altra banda les característiques poblacions del nostre municipi, la figura de l’intèrpret professional de llengua de signes es torna fonamental per a fer de Mislata una ciutat més inclusiva que trenque barreres comunicatives i que done accés de manera igualitària a la informació i comunicació en tots els àmbits de la vida, però especialment en els serveis públics i els mitjans de comunicació audiovisuals de l’ajuntament de Mislata, a través del servei de videointerpretació i del subtitulat de qualitat i emissions televisives en llengua de signes i en tots els actes municipals que es realitzen.

Trenquem barreres i recordem que les persones sordes, per als quals la llengua de signes, és la seua llengua natural i a la qual té dret a accedir segons es recull en la Llei 27/2007.

Per tot això i per la integració, autonomia, la no discriminació, la igualtat d’oportunitats, la normalització, la diversitat, la participació i la inclusió social de les persones amb diversitat funcional auditiva de la Vila de Mislata, es proposen els següents:

ACORDS

  1. Reconéixer la tasca del moviment associatiu de la CNSE, representat en la nostra Autonomia per FESORD CV, que han contribuït decisivament a què aquestes llengües aconseguisquen un estatus legal i social, però sobretot, per haver mantingut viu un llegat que forma part del patrimoni comú de tota la ciutadania.
  2. Promoure la introducció i, per tant, es tinga en compte la presencialitat de la figura ILSES (un intèrpret de Llengua de Signes Espanyola) en els actes institucionals.
  3. Introduir el Llenguatge de Signes en la pàgina web de l’Ajuntament i implantar un sistema de tramitació audiovisual en les campanyes municipals que facilite la gestió de documentació per a aquestes persones.
  4. Facilitar entre els i les empleades públiques l’accés a la realització de cursos per a la seua formació en Llengua de Signes i més encara aquelles persones que tenen un tracte directe amb els veïns i veïnes de Mislata.
  5. Continuar incloent en la programació del Consell de la Joventut cursos d’iniciació a la LSE.
  6. L’Ajuntament informarà del contingut d’aquesta moció al teixit associatiu de Mislata, a les organitzacions de Persones Sordes de València i al Centre de Ocupació Mislata (C.O.M-COPAVA). A més donarà publicitat de la mateixa a través de les xarxes socials i mitjans propis de comunicació del Consistori.

Mislata, 09 de març del 2022
Signat: Javier Gil i Marín
Portaveu de Compromís per Mislata