Javier Gil i Marín,  portaveu del Grup Municipal de Compromís de l’Ajuntament de Mislata, presenta al Ple per al seu debat i aprovació la següent moció:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Fa 8 anys, en 2013, l’Ajuntament de Mislata va ser el primer municipi a l’estat espanyol que va reconéixer oficialment el Genocidi Armeni. Aquest reconeixement donava suport a les reivindicacions de reparació de la memòria del Poble Armeni i posava en valor el fet que més d’un milió de persones desarmades i indefenses, van ser assassinades de manera criminal en 1915. Un assassinat sistemàtic que va dur a terme el govern dirigit pel moviment anomenat dels joves turcs. Malgrat que ha passat un segle, hui dia, ni l’actual govern turc ni els que anteriorment va haver, mai van reconéixer, ni van condemnar, ni van reparar de cap manera, siga aquesta reparació simbòlica, penal, institucional o econòmica, a les víctimes o els seus successors. Aquesta falta de voluntat de reconéixer els errors no tan sols es manté hui, sinó que en ella subjau gran part del conflicte actual que el Poble Armeni continua patint.

Hui, ja en 2020, volem que, des del nostre municipi, es renove el compromís amb el Poble Armeni. Un poble que no sentim ni com a alié, ni llunyà, sinó com una part coneguda, pròxima i plenament integrada de la societat de la nostra ciutat, una ciutat diversa, multicultural, democràtica i solidària. Són centenars les persones ar-menias que ara formen part de Mislata i en aquests moments volem remarcar la nostra ferma solidaritat amb elles, amb les nostres conciutadanes i conciutadans, en un moment en què de nou la violència irracional basada en motivacions espúries i interessades, en accions geopolítiques que no respecten els drets humans, la vida, la pau i la convivència, en odis atàvics i supremacistes, els colpeja amb la violència de la guerra als seus pobles i ciutats.

L’actual ofensiva militar de l’Azerbaidjan està secundada pel govern de Turquia, que participa en les hostilitats, no tan sols amb suport logístic, mediàtic i institucional, sinó també ha traslladat al territori, el conflicte de mercenaris i combatents irre-gulars procedents de la província Siriana de Ilib, on ja lluitaven sota les ordres i interessos d’Ankara en el sagnant conflicte civil d’aquell país.

Per aquest motiu, exhortem a la comunitat internacional a realitzar les gestions diplomàtiques per a garantir que el govern de Turquia s’abstinga de finançar i donar el seu suport als agressors. Fins que la comunitat internacional, els mitjans de comunicació i les estructures supranacionals facen una crida ferma i decidida a l’Azerbaidjan i Turquia, aquests estats continuaran lliurant les seues agressions contra el poble armeni, emparant així la violació dels drets humans i permetent de facto la impunitat d’aquests crims.

El poble i les autoritats de l’estat espanyol ha de conéixer que tant els governs de l’Azerbaidjan com Turquia alimenten aquest conflicte, com ja van fer a 2016, per a amagar els problemes dels seus propis estats, fomentant l’odi i aprofitant el clima de violència per a mantindre’s en el govern, minvar les llibertats democràtiques i perjudicar als seus veïns per a afavorir els seus interessos sense detindre’s davant res.

Exigim que l’Azerbaidjan pose fi a les hostilitats i que torne a la mesa de negociacions en el marc del grup de Minsk de l’OSCE que van quedar en punt mort a causa de la falta de voluntat negociadora de l’Azerbaidjan, per a buscar una solució pacífica en el conflicte d’acord amb el dret internacional.

Fem també una crida a les associacions que componen la societat civil espanyola i europea, així com a les organitzacions humanitàries i no governamentals, a condemnar l’atac llançat, pel lideratge autoritari de l’Azerbaidjan i al fet que inste al govern de Bakú a tornar  a les negociacions de pau. Totes les persones armènies, tant les d’Armènia, com les d’ Artsaj, com aquelles que viuen en la Diàspora, només volen i acceptaran una solució pacífica i dialogada al conflicte que reculla i tinga en compte, el seu dret a governar el territori on viuen des de fa segles.

Fem també una crida als mitjans de comunicació espanyols i europeus perquè basen les seues informacions en fonts reals i comprovades, deixant fora de les seues comunicacions la propaganda i el relat esbiaixat dictat pels governs d’ Ankara i Bakú.

Ens preocupa no tan sols la campanya militar contra el  Poble Armeni, sinó també els comentaris que equiparen agressors i agredits i demanden la fi de les hostilitats a totes les parts, sense fer distinció entre atacants i víctimes.

Per això i en nom de les persones representants de les organitzacions armènies, de la Comunitat Armènia de l’estat espanyol i recollint la petició de la Comunitat Armènia de Mislata, volem que l’ajuntament condemne  l’ofensiva militar que s’ha dut a terme per l’Azerbaidjan des del passat 27 de setembre a la regió d’ Artsaj, un atac que no és tan sols contra efectius militars que garanteixen la seguretat en aquest territori, sinó també cap a la població civil sempre desprotegida.

Per tots aquests motius des del Grup Municipal de Compromís per Mislata, proposem per a l’aprovació al Ple les següents

PROPOSTES D’ACORD

  1. Que l’Ajuntament condemne públicament l’agressió de l’Azerbaidjan contra el Poble Armeni.
  2. Que s’inste a la comunitat internacional a través de l’ONU a condemnar l’atac i generar una solució pacífica, immediata del conflicte perquè es deixe d’assassinar a persones innocents.
  3. Que se done trasllat del contingut d’aquesta moció a la Diputació Provincial de València, la FVMP, Les Corts Valencianes, al govern de la Generalitat Valenciana, al govern de l’estat espanyol i presidència de les cambres del Congrés i del Senat, així com del Parlament Europeu i a l’ambaixada d’Armènia a Espanya.
  4. Que es done publicitat del Monolític en record i memòria de les víctimes del genocidi armeni que existix en l’Hort de Sendra de Mislata, institucionalitzant el 24 d’abril un acte en solidaritat d’aquest fet.
  5. Que se done trasllat del contingut d’aquesta moció a l’Associació Ararat de Mislata.
  6. Informar dels punts d’acord d’aquesta moció al teixit associatiu de Mislata i als mitjans de comunicació.

Mislata , 10 de novembre de 2020