EXPOSICIÓ DE MOTIUS
En 1910 es va establir el 8 de març com el Dia Internacional de les Dones en l’àmbit de Segona Conferència Internacional de Dones Treballadores en Copenhaguen. Un dia per a la reivindicació dels drets laborals i socials de les dones, reconegut internacionalment i nascut des del feminisme com a reivindicació per la igualtat i l’equitat entre dones i homes.
Més de cent anys després i malgrat totes les fites aconseguides, el patriarcat encara perdura i de nou ens trobem amb el reviscolament de les dretes que volen tornar al passat, també en drets humans, atemptant contra els drets bàsics de la igualtat entre dones i homes.
Per això el feminisme, que és el millor antídot contra la dreta i el feixisme, ha d’estar més viu que mai. És un moviment imparable, que s’esten per tot el planeta, on les dones compartim causes a través de les xarxes i ens donem suport per avançar en drets, amb una mirada global, transversal i interseccional.
Al País Valencià, el feminisme impregna les accions polítiques i els moviments cívics. A les associacions veïnals, esportives, ecològiques, en defensa de la salut, els drets humans, l’urbanisme, la cultura o l’educació; a tot arreu, dones i homes feministes s’impliquen des de les seues organitzacions i ocupacions, arreplegant el testimoni dels moviments feministes, estenent el feminisme a tot arreu.
La raó de ser del feminisme és eixamplar i millorar la vida de totes les persones, garantint els drets de ciutadania i, en especial de les dones, impulsant canvis socials estructurals per la inclusió social. Eixa és la mirada interseccional que cal implementar a les polítiques municipals. Des de la perspectiva feminista, cal perseguir la transformació social, on es tinguen en compte com les diverses opressions afecten a les dones per poder avançar realment i eficaç cap a l’equitat.
El feminisme i la democràcia s’enforteixen del debat assossegat i la reflexió en profunditat. Discrepar és créixer, però el to d’insult i menyspreu que s’està establint al diàleg polític i a les xarxes socials és inacceptable i inútil per aprofundir en la igualtat social. Les dretes i ultradretes estan enterbolint eixe diàleg, amenaçant qui pensa diferent, difonent falsedats, volent imposar la seua visió del món excloent i denegant el dret de les dones i dels homes a ser lliures, estimar qui vulguen i sentir-se com vulguen, més enllà dels rols de gènere.
Des del feminisme lluitem contra eixa intolerància, impulsant una societat plural i diversa, on els drets de les persones i la seua autonomia siga el centre de les polítiques. Perseguim una societat complexa, rica i diversa on cuidar, curar i criar siguen els eixos de la vida econòmica, social, política i familiar.
En el context de pandèmia actual, s’ha demostrat més que mai que el funcionament de la nostra societat capitalista, es sosté en el treball de cures que duen a terme fonamentalment les dones, però que el sistema no reconeix.
Els avanços que s’havien assolit en els darrers temps estan en perill de retrocés perquè la pandèmia reforça desigualtats i vulnerabilitats en els sistemes socials, polítics i econòmics.
L’impacte que està tenint la COVID-19 en les dones es constata de formes molt diverses. Aquestos factors tenen el seu origen en aspectes relacionats amb els rols de gènere i amb la precarització cap a les tasques de sosteniment de la vida que fan majoritàriament les dones.
Actualment per exemple, el confinament de les criatures i persones en situació de dependència, torna a recaure sobre les dones, que són les que acaben assumint el paper de cuidadores. A més a més, en molts casos han de compatibilitzar aquestes tasques amb les laborals i per això calen baixes laborals per a les persones cuidadores. També cal que eixes tasques siguen distribuïdes entre homes i dones per eliminar la doble càrrega que pateixen les dones.
Cal tindre present que tot i no disposar de prou xifres que reflectisquen la interseccionalitat, resulta prou fàcil suposar que, com a qualsevol crisi, aquesta afecta més a les persones amb més vulnerabilitats associades. En aquest cas a la situació laboral precària, a la manca de xarxa de suport o al mercat laboral feminitzat en el que es troben.
Des de les polítiques públiques de la GVA s’ha treballat durant aquestos 2 anys de pandèmia per no deixar ningú enrere, reforçant els sistemes valencians de serveis socials, sanitari i educatiu, incrementant les ajudes públiques també en matèria d’ocupació, per tal de posar la vida al centre.
Tot i això encara ens queda feina per fer. Des dels ajuntaments, que som la primera porta a la ciutadania de les polítiques públiques, hem de fer un major esforç per contribuir a la igualtat real entre dones i homes, donant suport a les propostes feministes per millorar la vida de les persones. De totes les persones.
És per això que proposem els següents:
ACORDS
PRIMER: – Ens comprometem a elaborar polítiques d’igualtat de caràcter interseccional i transversal.
- A incorporar la perspectiva de gènere interseccional als pressupostos i a les inversions, especialment als fons europeus Next Generation, elaborant un informe d’impacte de gènere vinculant per a tal fi.
- A incloure en el pla d’igualtat l’atenció a la distribució equitativa dels usos del temps, l’escletxa salarial i la interseccionalitat.
- A l’ús del llenguatge inclusiu i no sexista en tots els documents de l’administració.
SEGON: – Demanar al Govern espanyol que habilite les baixes laborals per raó de cures en els casos de malaltia o confinaments de menors d’edat i persones a càrrec.
TERCER: – Donar trasllat dels presents acords a la Generalitat Valenciana, i en especial, als grups parlamentaris de les Corts valencianes, al Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i migracions de Sanitat, del Govern d’Espanya i els diferents grups parlamentaris del Congrés i del Senat, així com que es publicite per les vies habituals i es comunique al teixit associatiu de la nostra població.
Mislata, 10 de febrer de 2022
Signat: Javier Gil i Marín
Portaveu del Grup Compromís per Mislata