MOCIÓ  “Municipis lliures de Banca Armada i compromesos amb les finances ètiques”

Exposició de motius 

1. Amb la guerra a Ucraïna s’ha generat una remilitarització de les relacions internacionals, que alhora a suposat l’impuls d’una intensa carrera armamentista en la qual a més de les tradicionals potències militars,  participen desenes d’aliats i potències emergents. Una cursa promoguda en gran part per la indústria militar, la principal beneficiària d’aquesta remilitarització, a través d’actius lobbies que formen part de l’anomenat complex militar-industrial. 

2. El finançament és un punt vital pel complex militar-industrial. Les empreses d’armament necessiten dels serveis bancaris, tant per efectuar les seues operacions comercials corrents, com per aconseguir fons extraordinaris que els permeten emprendre el desenvolupament de noves armes i explorar nous mercats. Per tant, les entitats financeres que participen en el negoci armamentístic, anomenades “banca armada”, tenen un important grau de responsabilitat en la violència armada i les vulneracions de drets humans, tot i que siga de manera extraterritorial. 

3. La Generalitat Valenciana és una de les administracions públiques que ha mostrat voluntat política a favor d’avançar cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) com ho remarca el seu V Pla Director de la Cooperació Valenciana al Desenvolupament 2021-2024, que aposta per l’eradicació de la pobresa, la promoció del desenvolupament humà sostenible, sostingut, just i equitatiu, la defensa dels drets  

humans; així com el Pla d’Acció per a la Transformació del Model Econòmic Valencià (2017-2027) per dur a terme un nou model productiu a la Comunitat Valenciana, alineat amb els ODS de l’Agenda 2030 de l’ONU. 

4. Des del juliol de 2015, el Govern de la Comunitat Valenciana adoptà els ODS com a marc i orientació que guie a totes les polítiques públiques de la Generalitat, i no exclusivament les de cooperació al desenvolupament i impulsa una sèrie de mesures innovadores que inclouen la creació d’instàncies formals per promoure la coherència de polítiques entre les diferents Conselleries, incloent l’Alt Consell Consultiu per a l’Agenda 2030 de la Generalitat i la Comissió Interdepartamental per a l’Agenda 2030. 

5. Les administracions públiques també tenen responsabilitat en la vulneració de drets humans fora del territori que governen, ja que també poden ser còmplices de les empreses que vulneren aquests drets; que s’ha d’utilitzar la capacitat de compra i contractació de l’administració pública, tal com ho recull la normativa Europea i estatal (Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la que es trasposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/ UE, de 26 de febrer de 2014 (2017), per avançar cap a l’assoliment d’objectius socials i la coherència de polítiques, i que la contractació pública ha de ser un instrument per garantir drets socials i ambientals i defensar i promoure els drets humans. 

6. L’Article 2 del Decret 94/2018, de 20 de juliol, del Consell, sobre la Coherència de polítiques per al desenvolupament sostenible en els termes que preveu l’article 10.2 de la Llei 18/2017, de 14 de desembre, de la Generalitat, de cooperació i desenvolupament sostenible, el principi de coherència de polítiques per al desenvolupament sostenible ha de recolzar-se en les sinergies i relacions de complementarietat que puguen generar-se entre les administracions públiques valencianes i altres administracions de diferent àmbit territorial, organismes o institucions a nivell nacional i internacional. La intenció és subratllar el rol de la Conselleria d’Economia i l’Institut Valencà de Finances (IVF) en la consecució de l’Agenda 2030 d’Objectius sostenibles, mitjançant unes pràctiques i polítiques financeres encaminades en el respecte dels drets humans i la cultura de pau. 

7. Atés que es va aprovar la Llei 18/2018, de 13 de juliol, de la Generalitat Valenciana, per al foment de la Responsabilitat social, que converteix la Comunitat Valenciana en la segona autonomia que disposa d’una llei que regula una matèria clau per al canvi cap a un model social i econòmic més just, sostenible i igualitari, la qual contempla, entre d’altres, el foment del desenvolupament d’accions i polítiques socialment responsables en les administracions públiques. Cal destacar en aquesta mateixa línia l’aprovació de la II Guia pràctica per a la inclusió de clàusules de responsabilitat social pel Consell de la GVA el 9 de març de 2018. 

 
8. Tot i això, la l’Ajuntament de Mislata treballa amb alguns dels bancs que més inverteixen en armament, i per tant, finança de manera indirecta la indústria de l’armament, treballant amb alguns dels bancs líders de la banca armada espanyola, com ara BBVA, Banco Santander o Caixabanc.2 

 
9. Tot i la dificultat de fer un canvi de grans dimensions cap a les finances ètiques, cal començar a caminar. La millor manera de fer-ho és utilitzant la banca ètica com qualsevol altra entitat financera, fent ús de la seua operativa bancària. En aquest sentit, és possible trobar una confluència amb les entitats de finances ètiques en àmbits com la cooperació, el medi ambient, les polítiques socials, la cultura o la promoció de l’ocupació. En aquests àmbits de la gestió pública és on més sentit té la creació d’aliances amb les entitats de finances ètiques. 

Per tot això, es presenten per a la seua consideració i aprovació pel Ple de l’Ajuntament de Mislata  els següents acords: 

Primer.- L’Ajuntament de Mislata farà totes les passes possibles per a deixar de treballar amb les entitats financeres especialment controvertides des d’un punt de vista de drets humans i la pau, incloent els bancs que més inverteixen en armament a nivell espanyol  i a nivell internacional. 

Segon.- L’Ajuntament de Mislata incorporarà l’ètica a les polítiques públiques, fins i tot en la gestió econòmica i en les seues operacions d’endeutament amb les entitats financeres. 

Tercer.- L’Ajuntament de Mislata  farà totes les passes possibles per a establir un marc normatiu municipal suficient per tal que a les licitacions de serveis financers es garantisca la incorporació de criteris socials mitjançant una ponderació que s’aplicarà sempre i no únicament en cas d’empat, i que almenys un dels criteris faça referència explícita a les inversions en el sector armamentístic per part de les entitats financeres que concorren en l’oferta pública. Aquesta incorporació d’un criteri social i ètic relatiu a l’armament en els plecs de contractació, bé com a criteri d’adjudicació o bé com a criteri d’especial execució, contribuirà a incrementar el pes de la banca no convencional, és a dir, les finances ètiques i/o de “banca amb valors” o “banca de proximitat” o cooperatives de crèdit arrelades al territori, en la política financera i bancària de l’Ajuntament de Mislata, enfortint el seu rol pioner en aquest àmbit a favor de la promoció dels ODS, els drets humans i la Pau.  

Quart.- L’Ajuntament de Mislata estudiarà la viabilitat d’incloure clàusules que afavorisquen la incorporació de les entitats de finances ètiques en les licitacions de contractes de l’Ajuntament de Mislata  i de les empreses municipals. 

Cinqué.- Després d’aprovat el pressupost de l’Ajuntament de Mislata per al 2023, es traspassarà a entitats financeres sense vinculacions amb la indústria armamentista, és a dir, banca amb valors i de banca ètica, part de la gestió bancària de les partides pressupostàries dedicades a subvencions i/o ajudes econòmiques en l’àmbit de la Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat.  

Sisé.- L’Ajuntament de Mislata establirà instruments de seguiment i control que vetllen pel compliment de les millores esmentades supra.  

Seté.-  L’Ajuntament de Mislata realitzarà campanyes d’informació a la ciutadania  envers la banca armada, mitjançant acords amb ONG  expertes en aquesta qüestió. 

Huité.– Informar dels acords d’aquesta moció al teixit associatiu de Mislata i als mitjans de comunicació.