La planificació de Bielsa escapa de tota lògica. Una de les promeses electorals de l’alcalde socialista va ser la instal·lació de bicicletes en el nostre terme per a poder connectar amb València. Veient que eixa opció era inviable, de moment, va optar per tirar pel carril del mig i dilapidar diners públics en un servici que no té cap viabilitat. No sols ho diu Compromís per Mislata, és el propi alcalde a qui podem llegir en els mitjans que este servici “no tindrà sentit mentres no podem anar amb elles a la universitat, al centre de València, al cine o a la platja.
Bielsa ja sabia que això no succeiria i encara així va seguir el seu interés per gastar els pocs diners que tenim. Ara mateix, les parades de Mibisi, situades en alguns llocs feixugament, com ja denunciem, ocupen espai en la via urbana d’un municipi de tan sols dos quilòmetres quadrats, sense cap dubte una situació ridícula. Si bé poden connectar amb els servicis de bicicletes d’altres pobles de l’Horta, tant la seua autonomia de viatge com l’obligació d’eixir a carretera per a circular, fan d’esta característica quelcom irrisori. Tot això sense oblidar-nos de que la majoria dels seus futurs usuaris tindrien la necessitat d’anar al terme de València i no al de Quart de Poblet, Xirivella o Burjassot.
Des de Compromís ja denunciem esta situació abans inclús de que es donara i afegim que en el municipi no s’ha realitzat cap pla ni de mobilidad ni de conscienciació de l’ús de la bicicleta, així com la seua convivència i comprensió per part de conductors i vianants. Tampoc comptem amb infraestructures o carrils bici per a una tranquil·la i ordenada circulació pel municipi. Tan sols s’han instal·lat plaques en alguns carrers de ‘ciclobici’ que no tenen cap valor a nivell circulatori.
En Compromís sabem de la importància de polítiques de mobilitat sostenible. Apostem per la bici, però amb una adequació de la Vila i dels veïns a l’ús d’este transport, que donada la perduda d’altres com les línies de l’EMT, seriosa importantíssim implementar i organitzar bé. Així mateix, apostem per no hipotecar els nostres actius en futurs que ningú sap si es van a produir. Gastar per gastar pareix que és una de les característiques de l’actual equip de govern. La llàstima és que, en casos com este, no es pot fer la vista arrere i recuperar els diners invertit.