El PSOE de Mislata ha reduit la Participació Ciutadana al nom d’una regidoria. Ara per ara es tracta d’una regidoria carent de personal, de projecte, de reglaments i d’accions. És un clar exemple del estil Bielsa de governar. Unes formes que es basen en ‘negar la major’, amagar-se al darrere, i a més de redüir-ho tot al silenci i a dir que ja estan treballant en això. En paraules de Santiago Rosado, membre de la executiva de Compromís de Mislata“les quatre fases del ‘Bielsa style’ són:1. Si alguna cosa no funciona, és per culpa de l’herència del PP. 2. Si insistiu en dir que no funciona, és perquè es vol polititzar l’assumpte i això no es bo per el poble.. 3. La callada per resposta, tots s’amaguen i ningú parla. 4. Enviar-te a parlar amb un comissari polític, dels que s’ha portat de ‘l’Alarte Team’. El PSOE no vol obrir la participació a altres veus que no siguen la seua. De fet, per mantindre-ho tot lligat i ben lligat, elimina dels registres associacions, no reuneix cap organisme de participació ciutadana, obvia als veïns que no tenen el carnet correcte i finalment només autoritza a poder fer-hi ús del carrer i les instal·lacions municipals a aquells que són hostatges de la seua política. D’esta manera podem visualitzar que la gran aportació del govern de Bielsa després de dos anys ha sigut la recuperació dels ‘Bous’, que enguany es celebraran per segona vegada sense tindre resposta clara de per què va cedir els terrenys gratuïtament fa un any. Així doncs es demostra que la recuperació dels Bous era un del compromisos electorals ocults de Bielsa, una decisió que ni conta amb el consens ciutadà ni tan sols ha estat vista pel plenari i contravé la pròpia normativa municipal.
Per a Rosado és fonamental un canvi en el tarannà autoritari de Bielsa, que s’apropa molt al estil personalista i autoritari d’anteriors governs, convertint-se en una mala còpia d’allò que abans criticava i deixant sense aplicació allò que la societat està demandant, més participació i monitorització en la gestió pública.
A Bielsa no li agrada ni el debat, ni el consens, li agrada governar per decret i utilitzant la majoria com si d’un rodet es tractés, El plenari, ara ni tan sols retrasmès pels mitjans municipals, és una farsa i les seues polítiques brindis al sol que no canvien gens allò que succeeix. Aquell que abanderava i comandava la protesta, s’ha convertit per la màgia d’un bastó de comandament en un altre despòtic entrebanc per a la autèntica implantació de la sobirania popular. Ell i el seu partit són part del problema i no la solució. I mentre inaugura fires fetes a cop de talonari amb les empresses que ell tria i li deuen favors, passeja verges com un sàtrapa i és fa fotos amb mascotes de dubtós gust, Mislata te la taxa d’atur més alta de tots els temps, un percentatge de població sota l’umbracle de la pobresa com mai s’havia vist i una clara dèria social i cultural. Bielsa, el màxim exponent de l’Alartisme, del PSCV, el amic de José Bono, sols te un objectiu en esta legislatura i és el de tornar a guanyar, construint una xarxa d’amics i clients que el situen còmodament en la poltrona.
Les propostes que li fem des de Compromís ni tan sols les vol escoltar, te massa supèrbia per vore bones idees fora de l’estret cercle de sicofantes i mediocritat que l’envolta. Ni la implantació de llengua de signes a les escoles, ni la recuperació dels terrenys agrícoles abandonats per convertir-los en hortes per a ciutadans aturats, ni implantar una taxa als caixers automàtics, ni propostes per rebaixar impostos i taxes per desofegar el sector del comerç li han important res. Només el populisme més ranci de rectors, balls regionals, bous i “fartones para todos”.