M’hauria agradat més posar a aquest article el títol “Els Valencians, un projecte sense projecció”, però la realitat m’impedeix l’optimisme. La diferència entre l’un i l’altre és, evidentment, cabdal.
La realitat econòmica del deute de la Generalitat Valenciana és de 21.364 milions d’euros, un 20,8% del seu PIB. Açò vol dir que els valencians estem hipotecats fins a, com a mínim, el 2.050.
Ara mateix tenim i patim una paràlisi econòmica que comporta una disminució d’ingressos que fa impossible capgirar la situació actual. Començar a crear ocupació i aturar la seua contínua destrucció. Un exemple de la fallida és la gallina dels ous d’orde la recaptació autonòmica amb l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
És innegable que podem acusar al govern del Partit Popular des del 1995 als nostres dies d’una manca de diligència, en la gestió feta dels diners públics. Però el problema dels valencians no és només econòmic i dels governs populars dels últims 18 anys. El problema es retrotrau a l’inici de la democràcia i el govern de Joan Lerma. És un problema endèmic conseqüència de la mancança d’un projecte propi i la submissió a un estat que ni vol ni té interés en invertir al nostre territori.
Dins de la transversalitat de l’ideari polític de Compromís, no podem defugir de parlar de la responsabilitat individual i col.lectiva. De la inversió, la desinversió, la resistència d’aquells que lluiten cada dia per defensar el seu treball i el seu futur.
Per tot això tenim l’obligació de definir un projecte valencià i, el més important, saber- lo projectar. Creiem en la nostra potencialitat i en fer de València Cap i Casal del nostre poble. Denunciem el boicot dels governs de Madrid del PP i PSOE en contra d’un Corredor Mediterrani condició sine quanon per als valencians i el seu futur dins d’Europa.
Per tant la projecció del nostre projecte la definim com la vertebració econòmica i territorial de tot el poble valencià i eixa projecció comporta eixir de la invisibilitat de poble que pot progressar i aturar la imatge de poble arruïnat i governs malbaratadors.
Ara més que mai cal ser conscients del deute del Consell de la Generalitat i la pèssima tria en inversions faraòniques prescindibles. Del rescat dels Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i dels crèdits que la troika de Madrid i Brusel.les ens voldran obligar a pagar amb interessos.
Ens cal forjar una societat valenciana, eixir de la paràlisi i començar per la responsabilitat en el treball de cadascú. Dir prou a la mediocritat i l’engany que ens han dut a unes institucions en concurs de creditors i deutes a les empreses que patixen els impagaments d’una administració que les du al tancament definitiu.
Carles Muñoz i Sòria