L’any 1932 es signaren les Normes de Castelló. Ara, 80 anys després, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per unanimitat dels seus membres, ha aprovat una resolució de suport a les esmentades normes ortogràfiques dels valencians.
L’any 1982 es féu un acte commemoratiu del cinquantenari de les esmentades normes, a la plaça de bous de Castelló, amb un ple absolut i la presència i participació a l’acte de Joan Fuster.
De l’any 1932 ençà, podriem anomenar moltes persones, successos i declaracions de bones intencions en favor de l’autoestima del poble valencià, així com despropòsits i autèntiques barbaritats, però en posarem algun exemples il.lustratius.
L’any 1962 es publica “Nosaltres els Valencians”, llibre cabdal en la història del valencianisme. L’any 1981 mor el filòleg i historiador Manuel Sanchis Guarner, autor entre d’altres del llibre “La ciutat de València”. L’any 1984 el poeta Vicent Andrés Estellés rep el Premi de les Lletres Valencianes. En l’any 1989 comença a emetre Ràdio Televisió Valenciana.
En la història més recent d’aquesta etapa de la nostra història col.lectiva s’han publicat diferents assajos per intentar explicar la realitat sociolingüística i sociològica del nostre poble, exemples podrien ser-ne: No mos fareu catalans de Francesc Viadel, La pesta blava de Vicent Bello o Noves glòries a Espanya de Vicent Flor. L’últim llibre d’esta temàtica és Valencians Encara de Vicent Sanchis.
La societat valenciana és, com qualsevol societat, la suma de tots els seus trets identitaris. Creixement demogràfic castellanoparlant vingut d’altres parts d’Espanya. Aprovació de l’Estatut d’Autonomia, aprovació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià.
Una societat intel.ligent, a la recerca de la seua pròpia vertebració. Una societat que ha anat enllestint la seua bastida per construir la casa comuna d’un projecte col.lectiu que impedira la desaparació o exterminació d’un sentiment de pertinença, que impedira un genocidi lingüístic.
Escriptors com Joan Francesc Mira, en el terreny literari i assagista han investigat implacablement el devenir de la nostra intrahistòria. Altres autors com Josep Piera, Victor Labrado, Toni Cucarella. Però és Escola Valenciana qui ha aconseguit una gran victòria en pro de la defensa del valencià, mitjançant les Trobades d’Escoles en Valencià, són més de 25 anys al costat de la nostra llengua.
I no podem oblidar el passat i el present de la nostra música. Grups com Al Tall, 35 anys del millor folk valencià, amb Vicent Torrent al capdavant, Obrint Pas, etc., així com cantautors de renom com Raimón, Ovidi Montllor, Pau Alabajos, Miquel Gil, Paco Muñoz Feliu Ventura i l’extraordinari Pep Gimeno “el botifarra”. Tots ells han omplit els aparadors d’excel.lent música valenciana.
La tasca feta per Editorial Bromera, amb milers de títols editats per a la lectura dels alumnes a les escoles. El treball realitzat a la universitat de València per la normalització lingüística. Un treball ingent per alfabetitzar-nos.
I ara cal que tot eixe treball esdevinga un sentiment sincer de valencianisme. Fer partícips a tota la societat del nostre més gran i important projecte cultural, nacional i lingüístic. Sense exclusions i amb afecte, amb agraïment de tots i per a tots.
Amb la fermesa que sol.liciten les grans fites, les valencianes i valencians, podem i deguem defensar més de 750 anys d’història com a nació sobirana valenciana.
Carles Muños i Sòria