La Sanitat a Mislata segueix estant igual de precària que fa quasi 2 anys, quan el PSPV de Bielsa liderava les protestes contra la gestió sanitària del PP. No obstant açò, ara sembla que la xeringa del poder els ha injectat sedant, oblidant que els problemes en l’antic Hospital Militar  i en el Centre Hospitalari de Manises segueixen vigents.

Per a començar, des de Compromís ens tirem les mans al cap davant la resposta del Conseller de Sanitat a la pregunta formulada per la diputada Mònica Oltra en referència a les esperes en Urgències en l’hospital de Manises durant el passat estiu. La mitjana va ser de 208, 96 minuts o el que és el mateix, quasi tres hores i mitja
De veritat, davant estes dades, continuen pensant que no hi ha un problema? encara creuen que no hi ha motius per a tornar a eixir al carrer? L’estiu és a punt d’arribar i este problema es pot repetir i fins i tot empitjorar. Una situació que no ens cap cap dubte, ja que tenim una bona mostra l’any passat quan el Partit Popular va optar per tancar els centres sanitaris durant el període estival per les vesprades per a no cobrir les vacances i retallar en drets als ciutadans.
Ni tan sols anem a recordar les conseqüències que pot tenir el temps d’espera tan elevat en l’atenció d’Urgències en l’Hospital de Manises, ja que ens semblen tan evidents que fa vergonya pensar que des del PP no es pose fre i s’oculte una vegada més en la crisi per a enterbolir la mínima dignitat dels ciutadans a ser atesos correctament, més encara quan defenen que la gestió privada millora estes i altres situacions.
Un temps d’espera que es podria veure reduït substancialment si s’empraren els recursos amb els quals es compta en l’Hospital Militar, un centre que està capacitat per a rebre urgències hospitalàries segons els acords signats en el Pacte per la Sanitat i que ara semble obvien atenent a les despostes remeses.
Així doncs, des de Compromís instem al fet que la Conselleria de Sanitat del senyor Manuel Llombart pose un remei definitiu a esta situació perquè durant l’estiu no hàgem de lamentar escenes com vivim el passat de més de tres hores i mitja d’espera.
D’altra banda, tendim la nostra mà als venís i veïnes per a col·laborar amb ells i elles en quantes accions reivindicatives consideren oportunes amb l’objectiu de revertir esta situació.