Compromís per Mislata donà suport als actes celebrats a la Casa de Cultura el passat 8 d’octubre  en una “Proposta lírica, dramàtica, poètica i audiovisual sobre el poeta valencià”. Acte dins dels organitzats al 9 d’octubre dia nacional del poble valencià.
La regidora de cultura, la responsable de l’Oficina de Promoció del Valencià, l’Escola Municipal de Teatre, la Rondalla Amics de la Música, regidors, alcalde, associacions, la responsable de l’exposició bibliogràfica de la Biblioteca de Mislata, amigues i amics de la poesia d’Estellés i sobretot la filla del nostre gran poeta “Carmina Andrés“, homenatjarem al nostre estimat i benvolgut Vicent Andrés Estellés, el més gran poeta valencià des d’Ausiàs March.
Volem felicitar molt especialment a la responsable de la nostra Biblioteca de Mislata per la Guia de Lectura, la Biografia i la Bibliografia que ens ha oferit a tots els mislaters i mislateres. Des d’ací convidar-vos a llegir els seus llibres, a passar per la plaça nou d’octubre i gaudir de la lectura de la seua prosa poètica o dels seus poemes.
Amb tota seguretat descobrireu una ploma versàtil, rica, emocionada, plena de referències a l’horta de València, a la seua ciutat de València, al seu poble Burjassot, els seus carrers i les seues gents.
Només dir-vos que la passió i l’estima pel seu país i la seua llengua eren infinites, plena de bondat i d’estima cap a la seua terra.
Us oferim un xicotet text del llibre “Tractat de Les Maduixes”.
“Reconec que tenen raó els meus en dir-me, tot fent brometa, que sóc més antic que l’anar a peu. Recorde fets remots, m’hi demore vagament i em masturbe pensant-hi: ara mateix, recorde les traques, aquella cosa prehistòrica que penjaven dels balcons, de les parets, des de l’esgèsia parroquial fins la plaça de l’ajuntament, al meu poble. Eren, o ho semblaven, una cosa inofensiva. Sota la traca corria vertiginosament, com una pobra ànima en pena, el coeter amb una canya i una cosa encesa a l’estopí: l’home, diríem, atenyia, per si de cas, la traca, només tenia, aleshores, en aquell temps prehistòric que dic, una o dues canterelles, a l’extrem. Prèviament, abans d’encendre la traca, els coeters feien una mena de passejada per tot el trajecte de la traca, una mena de vermut, de fer boca, i anaven disparant, a dreta i esquerra, habitualment a bon traç, trons de bac. No eren les complicades i tenebroses mascletades d’avui. Abans, tot era més senzill, no dic que millor”.