El passat dia 3 de setembre desapareixia la línia número 29 de la EMT a mislata. El proper dia 17 d’este mateix mes desapareixerà la número 7, i Mislata i els seus veïns hauràn de desplaçar-se a València per accedir al servei o literalment buscar-se la vida.
Els veïns de Mislata han tornat a assistir a la lluita de poder entre el Partit Popular i el Partit Socialista. Un conflicte “taxes polítiques, diu el PSPV, financiació compartida diu el PP” que deixa els veïns en un lloc marginal, com si no foren els perjudicats. Per tant una deixadesa en la defensa principal dels usuaris que veuran un històric i important servei públic de transport inexistent a l’interior del poble.
Alfonso Novo, responsable de l’àrea de transport a l’Ajuntament de València, governat pel Partit Popular, demana prop de 400.000 euros o més per el manteniment de les dues línies de la EMT a l’alcalde de Mislata, el socialista Bielsa.
Han tingut molts mesos per negociar un acord i no han estat capaços d’arribar a res. Els dos partits del cap-i-casal i de Mislata s’han enredat en una lluita dialèctica sense assolir cap acord o consens que impedirà la perdua del servei per a l’usuari.
Han perdut totes les oportunitats que han tingut per sentar-se a negociar fins al moment actual, en el que diuen que in extremis faràn el possible perquè no desaparega també la línea 7, el pròxim dia 17 de setembre. Vostés els donen cap credibilitat?
Des de Compromís per Mislata considerem que no s’ha treballat correctament per part dels dos partits (PP-PSPV) en l’afer dels autobusos. Demanem que obliden les disputes personals i/o polítiques i que pensen en els veïns-usuaris afectats, si de veritat volen la prestació del servei.
Prou de demagògia, vostés han rebut la confiança en les eleccions per a resoldre problemes públics. En canvi allò que fan és embardissar-se en batalles que només demostren el seu menyspreu per l’interés general dels usuaris.
De veritat és impossible arribar a un acord? Negociar unes clausules contractuals per fer viable la continuació del servei de transport públic és irrenunciable. I si no és així allò que han de fer és dir-ho clar i ras, però no marejar la perdiu amb falses expectatives.