La història del poble valencià des dels inicis del segle XVIII té un nom: la Batalla d’Almansa. Tots els territoris de la Corona d’Aragó queden sotmesos als impostos de la monarquia borbònica i Madrid adquireix la condició política de capital d’Espanya. Des d’eixe moment les decisions polítiques i econòmiques preses a Madrid han sigut sistemàticament afavorir el seu lideratge amb la força d’un ordenament jurídic, polític i militar.
En matèria d’infraestructures hauriem de mirar-nos el famós Kilòmetre zero de la capital d’Espanya i les decisions històriques. L’Estat Radial ha anat conformant-se al llarg del temps. El 1747, durant el regnat de Ferran VI ja es va emetre una Reial Cèdula que plantejava la construcció de sis camins reials que partien de Madrid i eren finançats per l’erari de la Corona . Havia començat un projecte polític inquestionable.
El mateix que a les inversions en carretera, podem trobar a les comunicacions en telègraf, ferrocarril o aèries. En l’any 1982 Felipe González va guanyar les eleccions a Espanya i va governar fins al 1996, any en que arriba al govern José Maria Aznar. En ambdos governs, i després en el de Zapatero, hi ha una política d’inversions que no ha tingut com a prioritat la rendibilitat econòmica i social del país, sinó la vertebració
territorial d’Espanya aconseguint que Madrid esdevinguera l’única capítal política, econòmica i finançera. Sempre però justificat per els principis de solidaritat, cohesió i igualtat territorial i, fins i tot, per el d’eficiència.
El 1870 la Llei General de Ferrocarrils ja imposava per imperatiu legal la connexió de Madrid amb totes les capitals de província. L’any 2000 el aleshores president Aznar va dir que l’AVE tenia com a objectiu la connexió de Madrid amb les capitals de província peninsulars.
Per tant tirant sempre mà dels pressupostos generals de l’estat s’ha executat un disseny centralitzat i radial per fer de Madrid la inequívoca capitalitat de l’Estat, posant la monarquia, la Cort i tots els recursos necessaris al servei d’un propòsit.
Però què ha passat en el territori de l’Antic Regne de València en els últims 30 anys, des que s’aprovà l’Estatut d’Autonomia. On ens han dut els governs de Lerma, Zaplana, Olivas, Camps i Fabra, presidents tots ells de la màxima institució d’autogovern dels valencians, la Generalitat.
Com aconsegueix perpetuar-se en el poder el partit popular valencià, i portar-nos a una segona desfeta com la d’Almansa. Deixar el nostre poble sense sistema financer propi. Intervenció de la CAM en juliol i del Banc de València en novembre del 2011.
Absorció de Ruralcaja per Cajamar i fusió de Bancaixa amb Caja Madrid amb la creació de BANKIA i la nacionalització en maig del 2012 per el Banco Financiero y de Ahorros (BFA) d’allò que Bancaixa tenia en Bankia.
Com explicar que s’aprove per unanimitat a Les Corts valencianes una reivindicació d’un sistema de finançament just per a la Comunitat Valenciana, en maig d’enguany i que el Partit Popular vote en contra de la proposició no de llei presentada per Ximo Puig davant la Comissió d’hisenda i Administracions Públiques del Congrés dels Diputats.
El que s’havia aprovat per unanimitat a les Corts Valencianes era sol.licitar un sistema de financiació just per als valencians i que, de forma immediata, es posen en marxa mecanismes de correció en la insuficient financiació que patim. Això a Madrid ja no va comptar amb el suport dels diputats valencians del Partit Popular al Congrés.
Aleshores què reivindica el president Alberto Fabra quan diu que “estamos luchando para que el gobierno entienda que estamos mal financiados”. a més de recordar-nos que el govern socialista de Zapatero “no ha hecho nada para equiparar la financiació de la Comunitat con otros territorios”.
El plantejament del partit popular és: Prou de descentralització autonòmica. Ha arribat l’hora de la unitat nacional, i amb la crisi econòmica només hem de demonitzar i fer culpable de tots els mals la despesa pública que comporta l’estat autonòmic.
L’oposició parlamentària valenciana a l’Aula Magna de la Universitat de València es va reunir per dialogar amb l’objectiu de regenerar un espai progressista i valencianista, trobar punts en camí en un projecte alternatiu. Una trobada moderada per Joan Romero en representació de l’entitat organitzadora Valencians pel Canvi, en la que hi intervingueren Enric Morera, Marga Sanz i Ximo Puig. Ximo Puig va demanar una nova relació amb Espanya i va dir que el cadàver del nostre país està pasant per la nostra casa. Enric Morera ens va parlar del País Valencià a l’avantguarda d’Ibèria i es posiciona en contra de la partidocràcia i digué que Compromís no servirà a l’ortodoxia dels partits i els mercats. Marga Sanz deixà clar que ni per acció ni per omissió amb Esquerra unida no governarà mai el PP.
Fruit d’aquest encontre el President Fabra ha declarat que “lamenta el ataque que sufre la Comunitat, tanto desde fuera como desde dentro”.
Els valencians no celebràrem el diumenge 1 de juliol els 30 anys del nostre Estatut d’Autonomia, peró Espanya guanyà la Eurocopa a Itàlia. Tot un repte, el nostre futur.
Carles Muñoz i Sòria