El meu amic Felipe Perales, director del CAR-Mislata, ha conmemorat els 20 anys del Centre d’Acollida als Refugiats amb un acte aprofitant la data del 20 de juny,  Dia Mundial del Refugiat. I ho ha fet conjuntament amb les entitats ACNUR, CRUZ ROJA, CEAR Valencia, ONG Rescate Internacional i les seues respectives representants.
El Club Diario Levante va celebrar l’acte, amb la clamorosa absència de cap representant de l’Ajuntament de Mislata. Cap regidor de la corporació va considerar adient la seua presència, ni tan sols el regidor de Cooperació Internacional.
Però l’acte d’aniversari del CAR fou molt més que un relat del treball desenvolupat des que el 1991 va obrir les portes a Mislata aquest edifici depenent del Ministeri de Treball i Afers Socials.  Del rebuig inicial veïnal quan començà el seu camí a l’acollida general i absoluta en la que conviuen els seus usuaris integrats en la població. Caldria esmentar la col.laboració d’escolarització entre el Col.legi Santa Cruz dirigit en l’actualitat pel seu director i bon amic  Ferran Barber Gil i el CAR.
L’acte va comptar amb el testimoni  de cinc dones refugiades i acollides en el seu dia, provinents de diferents parts del món: República de Daguestan, Etiòpia, Armènia, Cuba i Mongòlia. Aquestes dones són les protagonistes de “Mujeres de Primera Plana en presente” i ens expressaren la seua gratitud per l’acollida i l’ajuda que varen rebre a l’arribar a Espanya fugint de la repressió, l’horror, la persecució política o la misèria.
És una experiència molt enriquidora poder visitar les instal.lacions del CAR Mislata. Allí vaig tindre l’oportunitat de coneixer el centre acompanyat d’altres presidents d’associacions de veïns de Mislata ja fa uns anys i comprovàrem, in situ, el concepte autèntic de la Multiculturalitat, de la Diversitat Intercultural, la Solidaritat i la Integració.
Les protagonistes de l’acte ens explicaren com el CAR esdevé un centre d’intermediació cultural i social. Un refugi on en primer lloc tens el dret a poder parlar. Un espai on la vida recupera la dignitat i on el malsón del que has fugit va a poc a poc esvaintse. Una família nova on la integració és la clau que obri tots els panys, on totes les cultures i totes les llengües i tradicions tenen cabuda i on s’adquireix una capacitat i formació per a començar de nou un projecte de futur.
Mislata i el CAR esdevenen així referència de construcció de la pau, lloc de sensibilització i cooperació, missatge d’esperança per a persones desplaçades dels seus llocs d’orige i refugi d’aquells que han vist vulnerats els seus drets humans més elementals.
El CAR-Mislata, un pont de mar blava en la mediterrània i en el món. Un món on cada ésser humà pilota la seua aventura de viure amb l’agraïment a aquells que treballen per un món sense excluits.
Carles Muñoz Sòria